Després d'algunes filtracions a la premsa més o menys interessades, finalment coneixem les línies mestres de l'acord què garantirà el suport d'ERC al futur govern de CiU. I ha sortit amb una sèrie de punts acordats pel que fa al referèndum d'autodeterminació (d'independència, vaja) que deixen alguns aspectes sense resoldre i que són vitals per a la plena confiança del poble treballador català a l'hora d'abordar el que serà l'esdeveniment polític més important de la nostra història recent.

Les línies mestres del pacte

Si mirem el document original, els acords del pacte, són molt abstractes, i no aborden les diferents accions de caire polític que hauria d'assumir el govern de la Generalitat de Catalunya davant una més que esperada reacció contrària als interessos del poble treballador català per part dels diferents aparells de l'Estat Espanyol (el qual es replega en el text constitucional sorgit de les acaballes del franquisme, que manté aspectes que lliguen als postulats ideològics de l'antic règim).

Però anem per parts: al punt 2, el text diu «Aprovar la llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l'anterior legislatura, tot incorporant-hi les esmenes i modificacions que es consensuïn». D'aquí es desprèn la intenció del futur govern de CiU (amb el suport extern d'ERC) d'intentar utilitzar els minsos mecanismes legals que té la Generalitat per a portar endavant el procés d'emancipació del poble català. Però el que també deuen tenir clar els respectius actors polítics és que, tal com diu l'ordenament jurídic espanyol, la Generalitat només pot dur a terme es consultes de caràcter referendari quan facin referència a competències administratives de la mateixa Generalitat. Òbviament, la secessió d'un territori és una competència del govern de l'Estat, cosa que provocarà segurament un recurs al Tribunal Constitucional i una més que probable declaració d'incosntitucionalitat de tota o una part de la Llei de Consultes.

Al punt següent, estableixen la necessitat d'obrir un diàleg amb l'Estat espanyol per a la convocatòria del referèndum. Però de debò CiU i ERC s'han tornat tan il·lusos per pensar que un estat amb unes característiques de classe (centralisme progressiu, menyspreu als drets democràtics col·lectius i individuals) com l'Estat Espanyol pot tenir cap mena d'interès a autoritzar cap referèndum? Que no coneixen prou de veure el veritable caràcter del govern espanyol que no ha dubtat interposar recursos contra l'Estatut, a atacar constantment la immersió lingüística o ara, per exemple, la implantació d'impostos als dipòsits bancaris?

Tanmateix, per si alguna persona encara en tenia cap dubte d'on anirà a parar tot això només cal fixar-se en les declaracions successives dels enemics de les aspiracions democràtiques del poble català. Segons publica Vilaweb en una notícia amb data 19/12/2012, el mateix Duran i Lleida afirma clarament que «la consulta per al 2014 serà legal o no serà cap consulta». Per si no sembla poca evidència, segons també el mateix mitjà, els aliats naturals d'Unió Democràtica (el Partit Popular) han declarat a Europa Press que «el govern confia que Mas acatarà la sentència del Tribunal Constitucional espanyol prohibint la consulta després del recurs que presentaran quan es convoqui la consulta. Si no ho fa, diuen, hauran d'anar per la via penal per inhabilitar Artur Mas i retirar-lo de la presidència de Catalunya. ».

Per si aquest aspecte (el d'una consulta, que no referèndum, que només sigui possible per la via legal) no ha quedat prou demostrat, només cal anar al punt 5 del document, on s'afirma clarament que els signants es comprometen a «convocar la consulta d'acord amb el marc legal que l'empari»;i no contents amb això, i continuant amb la lletra petita de l'acord, hi afegeixen una nova condició: «amb l'excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga». Ras i curt, el context polític desfavorable, és a dir, l'assetjament per part de les estructures de l'Estat, ja hi és; per tant, a quin context socioeconòmic es refereixen? Un ofec més que previsible per part de la tresoreria de l'Estat a les ja minses finances de la Generalitat i que comportarà més retallades als serveis públics que afecten principalment els treballadors i treballadores?Quina manera és aquesta de posar condicionaments a la voluntat de llibertat de tot un poble?

Finalment, caldrà veure si el Consell Català per a la Transició Nacional, que hauria de canalitzar l'acció unitària del sobiranisme i l'independentisme polític i social, tindrà alguna funció davant l'esgotament de les vies legals. Apostarà ERC (CiU òbviament no ho farà pel seu caràcter conservador de classe) perquè aquest ens sigui una instància de poder legítima o popular que permeti realitzar el referèndum al marge de les imposicions de l'Estat espanyol? ERC està per l'aplicacióúnicament de les vies legals per tal de poder exercir la voluntat democràtica expressada a les urnes i a la manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana de l'11 de Setembre? Sens dubte, aquest procés servirà per treure la careta als diferents actors polítics del moment.

Un apunt: segons el diari Ara [17/12/2012], el president de la Patronal (Foment del Treball) va afirmar que una consulta només podia ser portada a terme per vies legals ja que (i aquí ve la frase més important per entendre l'oposició de les classes dominants al procés d'alliberament nacional) «si un territori és capaç de dur a terme una cosa fora de la legalitat, també ho podria fer en un altre tema». Òbviament «un altre tema» pot ser qualsevol procés de conquesta política favorable als interessos del proletariat, i contrari als interessos de la burgesia, concretament un procés revolucionari que obri la porta a la presa del poder polític fora dels marges de la legalitat burgesa (com ha estat sempre).

Les tasques de l'Esquerra Independentista

Així doncs, les tasques que cal portar a terme són ben diverses:

• Per una banda, l'impuls de la mobilització al carrer conjuntament amb l'independentisme social representat orgànicament dins l'ANC per tal de posar contra les cordes qualsevol intent dilacionista de les forces polítiques que han signat aquest pacte o d'aquelles que, com ICV-EUiA, no vulguin tampoc qüestionar la legalitat o addueixin que encara no hi ha una majoria per exercir el dret a l'autodeterminació. En aquest cas, la CUP assenyala molt correctament en un comunicat emès el 19 de desembre que «seran necessàries més demostracions populars com la de l'Onze de Setembre arreu dels Països Catalans perquè el conjunt del poble català pugui decidir democràticament el seu futur en llibertat». Cal remarcar també l'aposta de la CUP perquè aquest referèndum sigui vinculant (i no merament consultiu) i que es contempli la possible inclusió en el procés d'alliberament de la resta de territoris dels Països Catalans, tot respectant els diferents ritmes.

• L'Esquerra Independentista ha de dur a terme una tasca ingent de conscienciació de la necessitat de vincular el procés d'alliberament nacional a un procés de construcció socialista que sigui capaç d'imbricar les tasques democràtiques (la ruptura independentista) amb les pròpiament socialistes (nacionalització de la banca i els sectors estratègics, sortida de la UE i l'OTAN), que defugi l'etapisme i que tingui molt clar que, en un procés com l'actual de crisi capitalista i d'esgotament d'algunes forces productives fonamentals, els interessos del poble treballador català no tenen sortida en el marc del capitalisme.