No perdre el nord

Guillem Fuster (Ensenyant a la Catalunya Nord i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez Alba)

[Article publicat al diari El Punt 18-5-09]

Al nord de l'Albera hi habita un grup de catalans que, tot i viure una dominació estatal diferent, formen part d'una mateixa realitat objectiva i punyent que els que habiten al sud: la realitat nacional dels Països Catalans. D'aquest territori se n'ha dit històricament la Catalunya del Nord, que si tinguéssim una realitat normalitzada no seria res altra cosa que el nord del país.

Algú pensarà que això és una mena d'introducció bàsica de geografia nacional, i que l'autor es passa de volada pedagògica. Potser tenen raó, però a cops de llegir els articles i notícies que fan referència al país i veure-hi constantment la simple reducció visual a un mapa del temps televisiu, un ha pensat de parlar-ne més enllà dels tòpics. I això vol dir que el fet de patir una dominació diferent, la francesa, no és pas que hi hagi una part de la nació que ja no existeix; al contrari, aquesta part de la nostra nació lluita per existir, tot i la duresa de la situació que viu.

Perquè cal partir de la idea que aquesta dominació, una altra que la de la resta del país, no és tan i tan diferent. D'una banda ens podem preguntar: ¿no són 350 anys d'ocupació francesa un procés igual o pitjor que l'espanyolització, a l'hora de voler eliminar tota identitat, cultura i llengua nacionals? I, de l'altra, ara que coneixem més a fons el «tarannà» econòmic i financer espanyol, ¿no és igual de greu la política econòmica de París que la de Madrid?: una política basada en l'espoliació econòmica i la ruïna de les comunicacions i dels serveis públics i el tancament d'empreses, al sud. I una política basada en la desindustrialització, l'atur crònic, l'abandonament forçós de les zones rurals i l'eliminació del món universitari de Perpinyà i la conversió de Catalunya Nord en un sud pobre i ple de misèria de la République française.

Aquesta situació ens hauria de fer veure, als catalans del nord i del sud de l'Albera, la necessitat de crear una xarxa de cooperació capaç d'impulsar un programa d'acció comuna, que tingui com a base la democràcia econòmica, la llengua, la identitat i el dret a l'autodeterminació... Mirant amb claredat les coses, podem constatar que estem en un mateix projecte l'èxit del qual depèn de la manera com abordem una política de conjunt. Només la unitat i la cooperació ens permetrà, en un doble sentit, «no perdre el nord».