Inici>>Actualitat>>Manifest
diada de l’alliberament GLTB, 28 de juny de 2008
Manifest diada de l’alliberament
GLTB, 28 de juny de 2008 |
| Comissió Uniitària 28 de juny |
Benvingudes totes,
Benvingudes i gràcies per venir i acompanyar-nos en aquesta jornada de lluita i celebració que és el 28 de juny, Diada Internacional per l’Alliberament de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals.
Som conscients de l’esforç que heu fet a deixar les vostres activitats de cap de setmana per venir a passar la tarda amb nosaltres. Som conscients que és un doble esforç perquè sabem que els poders públics, els mitjans de comunicació mass media (premsa, ràdio, televisió) i alguna que altra associació també, estan fent l’impossible per convèncer-nos que ja està tot assolit en aquest Estat, que ja no cal lluitar per res més, i només ens queda gaudir d’uns minsos drets que pretesament ens han de satisfer en tota dimensió.
Nosaltres i vosaltres, però, sabem que això no és així. A tots nosaltres, que estem avui a la plaça de Sant Jaume no ens enganyen i sabem que el que ens han donat, un escanyolit matrimoni civil i una insultant llei d’identitat de gènere, no vol dir res.
I per què, els que composem la CU 28 de juny, creiem això? -direu. Doncs bé, aquí van algunes raons:
• Perquè creiem que l'educació sexual a les escoles, sobretot a les d'influència cristiana, és absolutament reaccionaria i per descomptat, no ensenya el total d’opcions, impedint el total desenvolupament de la sexualitat dels nostres infants. Volem una educació sexual completa, oberta i honesta!• Perquè creiem que cada cop se li està donant més poder a l’Església perquè esdevingui un ens “ordenador” de la nostra vida afectiva i ens digui el que està bé i el que està malament (tot i que no cal recordar que el seus membres no són pas un bon exemple de complir el que prediquen). Volem l’estat laic ja!• Perquè creiem que l’estat no posa els mitjans suficients per evitar les agressions cap a homes i dones transsexuals, lesbianes i gais. Ans al contrari, permet que mitjans públics -i privats- de mass media, continuïn fent-nos escarni per aconseguir la rialla fàcil.• Perquè les fòbies campen lliures entre els cossos de seguretat. Recordem aquí el company Maro, transsexual masculí, represaliat i agredit per la Guàrdia Urbana d’aquesta ciutat per la seva identitat sexual (cas pendent de judici).• Perquè creiem que calen campanyes serioses de sensibilització de les persones envers els que no seguim l'hetero-normativitat; calen polítiques que desterrin d’un cop per sempre la discriminació social a la feina, al barri, a l’escola, al bar de la cantonada...• Perquè estem farts de la doble moral de determinades personalitats polítiques, com la vicepresidenta d’Espanya, la Sra. Fernández de la Vega, que primer diu que els “homosexuals” li cauen molt bé i després s’afanya a assegurar-nos que ella no ho és, no fos cosa que...• Perquè com a persones marginades i oprimides, avui no podem deixar d’estar al costat d’altres marginats/oprimits com són els immigrants, els de sostre precari, els de la feina esclavista i, per no allargar-nos aquí, tots els sotmesos a la invasió de forces centralitzadores i uniformadores. La llibertat és per a tothom!
Bé, podríem continuar i continuar perquè tots sabem que la llista és molt llarga, però també hem de tenir temps per a la festa, així que, abans d’acabar,volem demanar-vos uns moments d’especial atenció per totes les víctimes de la incomprensió heterosexista que han mort, cremats vius, a mans de l’Església, aquesta mateixa que encara s’alimenta dels diners de l’Estat -els nostres diners- . Us n'anirem dient alguns noms.
- Bartolomé Juárez, cremat viu a València el 24 de juny de 1574- José Estravagante i Bartolomé Teixidor, cremats al 1621
- Joan Beltran, de 16 anys condemnat a galeres, 100 fuetades i desterrament
- Juan de Quevedo cremat viu el 30 de març de 1579
- Miquel Costa cremat viu el 5 de juny de 1536 a València
Cal afegir les víctimes de la barbàrie feixista. Assassins de la Segona República, els fills i nets dels quals encara avui dominen el panorama públic d’aquest trist Estat que és Espanya i que ens ofega constantment. Visca Catalunya!
 |
torna a dalt |  |