Independència és democràcia

Carles Castellanos

[Publicat al diari El Punt 28-12-07]

La conquesta de la independència no és res més (ni res menys) que un plet democràtic que es produeix per una ruptura, que consisteix a traslladar una font de sobirania aliena i imposada, a una altra en funció - democràticament - de la comunitat nacional.

Restriccions democràtiques del règim transfraquista

Però l’estat espanyol no té tan sols una mancança democràtica bàsica per aquesta “apropiació fraudulenta” de la sobirania nacional. El sistema polític espanyol transfranquista està fonamentat en tres columnes bàsiques que estableixen unes formes de poder inamovible que l’allunyen d’un funcionament democràtic ben establert; són formes de maquillatge d’una dominació de tocs oligàrquics: en primer lloc, la monarquia constitucional. En segon lloc, l’estat de les autonomies. I en tercer lloc, la aconfessionalitat.

En comptes de democràcia participativa, el règim sorgit del franquisme ens ha encolomat la democràcia delegada i encotillada: un parlamentarisme presidit per un poder constitucional-monàrquic sacralitzat; i un aparell de l’estat en què les forces repressives i judicials continuen ancorades en l’antic règim. En comptes de sistemes de gestió pròpia de les nacions al si de l’Estat, han mantingut un Estado de las Autonomías en què totes les disposicions són estrictament subordinades a un sistema parlamentari espanyol on sempre hi som, i hi seríem, minoritaris. I, en comptes de la gestió laica de la qüestió religiosa, l’Estat espanyol ha disposat unes normes que no desvinculen realment la vida religiosa del poder polític i l’acosten als favoritismes del franquisme.

Un cop aquest sistema polític ha començat a entrar en crisi, és el moment de superar definitivament totes aquestes restriccions de la democràcia i obrir pas, amb la independència, a un sistema polític nou que, representant els interessos del nostre poble, posi fi als abusos econòmics, lingüístics i culturals de què som objecte de manera continuada, i que s’han accentuat darrerament amb l’ensorrada dels serveis públics i amb les repetides mostres d’odi i de menyspreu envers la nostra llengua i la nostra cultura.

La nova democràcia dels representants propis

La independència vol dir, per tant, si hem de fer cas a la nostra experiència col•lectiva, situar de manera clara la fi dels ròssecs del franquisme, la fi dels tics antidemocràtics, l’abolició de la monarquia borbònica, la supressió de les pressions del centralisme i del nacionalisme espanyol agressiu i bel•licista; vol dir fer efectiva la ruptura democràtica que s’havia d’haver fet amb el règim dictatorial. La independència és, doncs, la porta a una altra concepció de la política i de la societat. La nova democràcia que ja estem construint és la del moviment popular actual, de la vida associativa i també la d’aquelles i aquells representants polítics que vulguin treballar de manera efectiva per la nostra llibertat col•lectiva.

En aquesta línia és important que cada dia hi hagi més sectors polítics favorables al dret de decidir per a la nostra nació, però perquè aquestes proclames siguin creïbles caldrà que es tradueixin en formes de suport explícit a la Plataforma pel Dret de Decidir i que també contribueixin a posar els nous fonaments d’una nova democràcia per al nostre poble. Seguint les valoracions que s’han fet des de fa temps en l’entorn de la CUP, ara ens convé construir aquells òrgans representatius que ens poden permetre d’actuar més enllà de les estructures del règim parlamentari monàrquic espanyol, ja obsolet al nostre país, tot proposant-nos nous reptes de futur. Ens cal l’Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans per l’Autodeterminació, la primera pedra d’abast nacional de la nostra nova democràcia laica, igualitària i republicana. Totes les organitzacions democràtiques i sincerament favorables al Dret de Decidir haurien de donar suport a aquest instrument necessari d’acció conjunta i independent.