Girar la truita

Carles Castellanos (Professor de la UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez Alba)

[Article publicat al diari El Punt 7-6-09]

Si deixem de banda les connexions d'aquesta frase, «girar la truita», amb la simple alternança parlamentària, ben sovint innòcua, cal reconèixer que la imatge és per ella mateixa prou suggestiva. Ens mostra ben gràficament que si volem que canviïn les coses, els qui estan ara a dalt (sociopolíticament) cal que baixin de l'escambell; i que els qui ara són a baix puguin assumir les responsabilitats polítiques que els corresponen. No es tracta de canviar uns polítics per uns altres, sinó de situar col·lectivament la nació catalana a dalt, a les regnes del seu propi poder.

Alguns il·lustrats –i força publicistes– prediquen, des de fa un cert temps, que la independència del nostre país ens vindrà de la mà dels poderosos: grans empresaris, politicassos, banquers, think tanks i opinadors reconeguts, mecenes opulents, senyorassos de les arts, la cultura i l'economia, promotors de les grans construccions i infraestructures, i dinamitzadors de gegantines operacions financeres... No pretenc pas negar a aquests sectors socials, minoritaris però influents, el seu dret a opinar i la necessitat que la part més democràtica d'aquesta població s'afegeixi a la lluita independentista, però... com es pot afirmar que aquests són globalment els qui ens han de salvar? Vol dir això que ens han de salvar els mateixos sectors socials i polítics que des de fa trenta anys ens porten pel pedregar, que pacten i repacten contra el poble català, que no pensen en la col·lectivitat sinó en els interessos vinculats als seus negocis i al rèdit dels seus diners...? Com a exemple els banquers que, amb la crisi actual, han quedat ben retratats.

Cal un canvi polític que posi el poble català al lloc que li correspon com a subjecte d'uns drets i d'un projecte col·lectius, incorporant en peu d'igualtat totes les persones que s'hi voldran afegir, independentment dels seus orígens nacionals o socials. Si alguna cosa ha de representar la independència d'aquest país és una democràcia en profunditat que no hem tingut mai, que representi el poble català sense els privilegis abusius habituals dels de sempre. Analitzant les forces socials que poden empènyer a un canvi d'aquesta mena, cal reconèixer que no tindrem la independència sense un enfortiment de la democràcia, revitalitzada i dignificada per una àmplia participació popular. I que només podrem establir el poble català com a veritable subjecte polític lluny d'un règim monàrquic i de les limitacions que aquest règim comporta. Només per mitjà d'una república catalana independent, democràtica i participativa, es podrà dir que haurem girat la truita ben girada i s'obrirà així el camí d'una plenitud col·lectiva, per damunt de la misèria del present.