Crònica del 25 de juliol, Dia da Pátria Galega

Una delegació de l’MDT va assistir als actes de celebració del 25 de juliol, Dia da Pátria Galega, convidada per l’organització política de l’Esquerra Independentista NÓS-Unidade Popular (NÓS-UP).

Aquesta organització va efectuar la rebuda de les delegacions internacionals el dia 24 de juliol al Centre Social Henriqueta Outeiro de Compostel·la. Henriqueta Outerio Branco va ser una lluitadora revolucionària, activa militant comunista i feminista, nascuda el 26 de febrer de 1910. Era mestra i va impulsar activitats teatrals; va combatre l’aixecament feixista del 1936 i va dirigir la resistència de guerrilles antifranquistes al nord de Galícia.

Els centres socials com el de Compostel·a, els quals compleixen una funció similar als nostres casals, volen dinamitzar el teixit associatiu del seu entorn més immediat, tot oferint espais de trobada i reunió a col·lectius i entitats al quals els calgui un espai per dur a terme les seves activitats.

El mateix dia de la rebuda, a la nit, l’organització juvenil Briga organitzava un acte, Rebeliom juvenil ’06, on vam assistir en companyia de militants de NÓS-UP.

L’endemà, 25 de juliol, vam participar a la manifestació nacional unitària de l’esquerra sobiranista convocada per les Bases Democràtiques Gallegues sota el lema “Estatutos nom. Autodeterminaçom”, la qual manifestació comptava amb el suport de NÓS-UP, que obria el seu bloc amb la consigna“Nem estatutos, nem reforma laboral. Independência e Socialismo”. Dins aquest mateix bloc les delegacions internacionals d’Euskal Herria (Batasuna), Portugal (Política Operária) i Països Catalans (MDT) portaven una pancarta amb el lema “Solidaridade Internacionalista”.

A la manifestació, que anava encapçalada per una pancarta d’obertura signada per les Bases Democráticas Galegas, centenars de persones van reclamar el dret d’autodeterminació de la nació gallega. La marxa va tenir un to clarament reivindicatiu, amb pancartes que, per exemple, l’organització antirepressiva Ceivar havia preparat per denunciar la criminalització de la qual ha estat objecte l’independentisme gallec. A més de NÓS-UP i Ceivar, en aquesta convocatòria unitària hi havia pancartes de diverses organitzacions independentistes com Briga, AMI, AGIR.

En el míting posterior a la manifestació, s’hi van llegir diverses salutacions i s’hi va al·ludir a l’agressió que pateixen Palestina i el Líban. També es va fer esment de les dues persones de l’Esquerra Independentista gallega que són en presó preventiva, Ujio i Jana, i se’n va reclamar l’acostament i posada en llibertat.

En nom de les Bases, Carlos Taibo va cloure l’acte amb un parlament que apostava clarament per continuat la mobilització al voltant del dret d’autodeterminació com a eina necessària per superar l’actual marc social i nacional, per tal que Galiza pugui decidir quin model de societat vol construir.

A la tarda, NÓS-UP va organitzar l’acte polític “A reforma estatutária a debate, que va començar amb la lectura que Gemma Branco, membre de la direcció nacional de NÓS-UP, va fer de les salutacions enviades per organitzacions com Izquierda Castellana i el Col·lectiu Anticapitalista de Nàpols, abans de passar-li la paraula al company Francisco Martins, de Política Operária.

Tot seguit, encetant el debat, va intervenir el representant de Batasuna, Juan Cruz, que va exposar que el procés basc passa per bastir dues meses de negociació i que es respecti el dret de decidir del poble basc. A continuació, el representant de l’MDT, Albert Vendrell, va exposar breument una anàlisi sobre el nou cicle que s’obre als Països Catalans, ara que es tanca la conjuntura iniciada amb les reformes estatutàries.

Finalment, va intervenir el membre de la Mesa Nacional de Nós-UP, Mauricio Castro, que va fer un balanç organitzatiu i polític del darrer any i una valoració de les mobilitzacions produïdes d’aquell mateix dia. També va criticar que no s’haguessin volgut aprofitar les perspectives que s’haurien pogut obrir a Galícia arran de la finalització de l’“era Fraga”, amb l’obertura del procés autonòmic de reforma estatutària, i va emplaçar les forces autonomistes que composen el govern a contreure un mínim compromís en la transformació real del país, tant a nivell social com nacional.

Alhora, va insistir que només mitjançant l’autoorganització del Poble Treballador Gallec i la constant pressió mobilitzadora podran garantir l’assoliment de conquestes socials, en la perspectiva de la independència, el socialisme i l’alliberament de gènere de Galícia.

Delegació internacional de l’MDT a Galícia