Resposta de Toni Infante a l'enquesta d'@lterCAT sobre el "Model d'Estat"

[Publicat a @lterCAT núm. 1]

1.- Quina és l’opció que la vostra organització defensa com a ‘model d’Estat’ per al territori i pobles de l’actual estat espanyol?

Des de l’MDT, lluitem per una República federativa i socialista als Països Catalans. Eixe és el nostre model d’estat. “Territoris i pobles de l’estat espanyol” ens sembla un eufemisme per obviar la situació de dominació que patim no només nosaltres, els i les catalanes, sinó també Euskal Herria, Galícia, Canàries...

L'MDT, com a partit de la revolució socialista catalana, lluita per la construcció d'una nova societat catalana, unificada, independent i socialista, lliure de l'ocupació per part dels estats espanyol i francès, de l'explotació capitalista, i de les agressions (socials, econòmiques, patriarcals, ecològiques, culturals, etc.) al nostre poble.

2.- Cap on camina actualment l’estat espanyol en quan al règim polític i l’estructura territorial?

L’estat espanyol, fruit de la reforma franquista i de la restauració monàrquica borbònica, es troba en un atzucac. Per a intentar garantir la seva estabilitat futura, necessita d’unes reformes estructurals que l’equiparen en termes d’eficàcia capitalista als països de l’entorn. Però per a portar a terme aquestes reformes necessita, en primer lloc, un pacte territorial amb les diverses “burgesies regionals”, especialment la catalana i la basca, i en segon lloc un pacte social amb la classe treballadora i les capes populars. El problema semblaria resolt si no fos perquè els seus interlocutors regionalistes (CiU, PNB, CC...) i els interlocutors sindicals reformistes (CCOO, UGT...) estan cada dia més i més qüestionats pels seus suposats representats. Ni els partits regionalistes aconseguiran una integració a l’aparell de l’Estat en pla d’igualtat, sinó la mera subordinació política i una minsa descentralització administrativa, ni les corruptes cúpules sindicals faran una altra cosa que vestir de negociació allò que només és una traïció continuada als interessos de classe.

Aquesta debilitat estructural dels seus interlocutors, tot i que encara gaudeixen d’una important representació electoral, els farà inservibles quan l’acumulació de successives crisis faça esclatar les contradiccions més importants que manté l’Estat espanyol: el no reconeixement del dret a la autodeterminació i una economia de casino al servei d’un capitalisme subimperialista.

3.- Com es podria modificar l’actual model d’Estat i guanyar el suport de la majoria de la població de forma democràtica?

L’estat espanyol no és una nació. Espanya es sobretot un espai d’explotació, espoliació i reproducció del capital. Aquest fet cabdal, malgrat ser obviat per organitzacions autoanomenades d’esquerra, el condiciona genèticament en la seva evolució: per una banda, necessita la reforma, però la reforma que necessita el porta directament a la seva implosió. La postura conseqüent des de l’esquerra no és, doncs, anteposar a l’Estat borbònic una espanya republicana. Cal anar més enllà. Avui el dilema és entre el capitalisme que ens porta drets cap al desastre social i ecològic i el socialisme que en el nostre cas comporta de manera indestriable la independència, l’equiparació de gènere i el retorn a l’equilibri amb la natura.

Tot això passa per l’enfortiment d’organitzacions d’esquerres que recolzen l’autoorganització i la mobilització popular en cada nació. Confiar tan sols en una hipotètica estratègia electoral no només és una quimera, sinó que també resulta una actitud criminal.