No ens emmirallem amb falses promeses

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa núm. 47]

Aquest mes de maig vinent és temps d'eleccions municipals als Països Catalans del sud de l'Albera i, com ja hem comentat en ocasions anteriors, cal que l'Esquerra Independentista les plantegi amb la perspectiva de crear i consolidar els embrions de la Unitat Popular que són les CUP.

En el cas de les Illes i del País Valencià, les eleccions municipals coincideixen amb les eleccions als parlaments regionals, la qual cosa pot distreure la majoria de la gent de l'objectiu real de fixar les bases per a canviar les coses d'arrel, confonent-ho amb el fet de canviar el PP pel PSOE (en la seva variant regional).

Sovint el reformisme i el regionalisme-autonomisme pretenen oferir falses sortides en forma d'atzucac. Ho hem vist, per exemple, aquests dies amb l'estirabot de calçotada d'ERC, que com han evidenciat no tenien intenció de dur-lo fins a les darreres conseqüències, o oferint miratges de canvi, malgrat la presència del PSOE o altres representants de la burgesia.

Cal recordar que, per exemple, la destrucció imparable del territori valencià no és només culpa del PP, sinó que molts regidors de forces polítiques que ara es presenten com a alternativa han participat a nivell local en la mateixa voràgine constructora, cosa que ha convertit molts ajuntaments en veritables immobiliàries i en caus de corrupció. Cal recordar també que va ser el darrer govern del PSOE a la Generalitat davall qui va aprovar la LRAU (Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística), que creava la figura de l'agent urbanitzador, una figura sinistra que ha possibilitat tot el desgavell que coneixem.

I si deixem de banda l'urbanisme, cal no oblidar que les polítiques econòmiques i, per tant, socials del PSOE no difereixen en l'essencial de les del PP. Com queda palès a la reforma de l'Estatut del País Valencià aprovada pels dos partits nacionales i en la mateixa actuació del PSOE al govern espanyol, aquestes polítiques són fonamentalment liberals, raó per la qual les actuacions dels poders públics només tenen caràcter assistencial, és a dir, pal•liatiu, ja que en cap moment es plantegen l'existència d'uns drets socials universals.

Per això, si realment es vol transformar la situació actual, cal anar més enllà d'aquests miratges de canvi. Ara bé, per anar-hi l'Esquerra Independentista ha de tenir molt present que durant els propers anys haurà de treballar més enllà del nostre cercle, conjuntament amb els sectors més conscients i dinàmics de les classes populars.

I ho haurà de fer, en part, per deixar ben clar que cal arrelar-se en els moviments populars i deixar-nos de postures automarginals si volem construir una vertadera eina d'alliberament per a totes nosaltres i, en part, per garantir que estem a prop dels sectors més conscients de les classes populars i evitar que puguin restar segrestats pel reformisme i l'autonomisme. Per aquesta raó, es fa necessari que l'Esquerra
Independentista participi (no pas que els suplanti) en els moviments populars en defensa del territori i de lluita per l'autodeterminació, tenint clar que aquests moviments han de ser la llavor que permeti edificar un moviment popular capaç de propiciar un veritable canvi.