Manifest Eixint de la indignació

Plataforma Laïcitat en Acció

La visita del cap de l’església catòlica i de l’Estat Vaticà es produeix en un context general que ens obliga a fer-nos diferents preguntes. Realment aquest esdeveniment respon a les necessitats reals, socials, intel·lectuals, espirituals, etc., dels valencians i de les valencianes? Pensem que no, sinó que més aviat s’ha creat artificialment, per fer coincidir aquesta trobada de les “famílies” i la visita del Papa en un moment en què la ciutadania està forçant l’aprovació de lleis que, malgrat les seues limitacions, signifiquen avanços notables respecte a allò que hi havia, com ara les lleis que permeten el matrimoni de persones del mateix sexe, major llibertat per a la investigació genètica amb fins terapèutics…

Al nostre País Valencià, el Partit Popular, encapçalat per Rita Barberà i Francesc Camps així com la reaccionària església catòlica valenciana amb l’arquebisbe Gascó al front, han trobat una oportunitat única, amb aquesta visita, per contrarestar el continu deteriorament de la seua imatge i la de molts dels seus dirigents. No hem d’oblidar-nos que la seua política urbanística està malbaratant el nostre país, amb infinitat de mecanismes de corrupció i d’enriquiment, que més d’hora que tard, surten a la palestra, malgrat els esforços per neutralitzar-los judicialment.

Les classes populars del País Valencià cada vegada restem més empobrides, el jovent o bé es troba a l’atur o bé treballa de forma cada dia més precària, la qual cosa fa gairebé impossible la seua emancipació, situació agreujada per l’encariment de l’habitatge. A més, les dones no sols no s’equiparen en drets, sinó que pateixen discriminacions a dojo.

Tot això és fruit de la política neoliberal del govern de Camps i també, i en això no hi ha diferències, del govern del PSOE a Madrid, que afavoreixen el gran capital de la banca i les multinacionals. L’església i el PP organitzen aquest esdeveniment totalment anacrònic i conservador per a crear una cortina de fum davant totes les malifetes i les agressions constants que estan infligint al poble valencià, en un intent d’amagar-les de cara a renovar la seva majoria electoral el 2007.

Les contínues lluites al llarg de la historia han aconseguit el reconeixement de la laïcitat i l’aconfessionalitat dels estats i altres institucions, així com d’altres drets democràtics per a la ciutadania. Malgrat el seu reconeixement teòric, a l’Estat Espanyol aquestes conquestes es vulneren, massa sovint, començant pel cap de l’estat, pels acords Estat/Vaticà., per les contínues pressions de l’església a la societat civil…

Ningú no hauria de poder servir-se (o recolzar-s’hi) de les institucions i els recursos econòmics de l’Estat per a una activitat que ha d’afectar el camp de les creences o conviccions personals. Tot i així, l’Ajuntament de València i la Generalitat, governats pel Partit Popular, estan servint-se d’aquest poder per a dedicar quantitats ingents de diners públics en el finançament d’activitats programades per l’església catòlica al mes de juliol, dies de proselitisme del nacionalcatolicisme i del neoliberalisme econòmic.

De moment, les xifres que es coneixen (publicades a la premsa) són de 600.000 € només per a l’escenari i arriben a 20 milions d’euros segons càlculs de la mateixa organització de l’esdeveniment, cost total que pot fàcilment ser superat, ja que el PP ha dit que no escatimarà esforços econòmics. No podem restar impassibles davant d’aquesta nova agressió del PP, si a més tenim en compte les necessitats que tenen la ciutadania i els barris populars de València.

El poble valencià no pot consentir aquest malbaratament ni acceptar com a vàlides les justificacions del PP, ja que realment els únics beneficiats seran les grans cadenes hoteleres, els operadors turístics i la cúpula política, empresarial i eclesiàstica.

Aquesta “trobada de les famílies” generarà tota un munt de molèsties i inconvenients a la ciutadania de València. Quan encara falten algunes setmanes, ja ho estem notant: les obres, el tancament de ponts importants per a la canalització del trànsit, embussos, censura als quioscos, etc. Durant la setmana de la “trobada” ens trobarem amb una ciutat ocupada policialment, vetada a l’ús quotidià de la ciutadania, sense pràcticament transport públic ja que de 480 autobusos urbans, 400 seran utilitzats pels assistents a la “trobada” i moltes parades de metro situades en zones estratègiques seran tancades, per la qual cosa hi haurà un augment de l’ús del vehicle privat i més col•lapses del trànsit.

Es paralitzarà la Justícia pel tancament de la mateixa ciutat de la Justícia. Les restriccions a zones amples de la ciutat com av. França, av. Balears, tot el barri de Monteolivet, Russafa i gran part de l’“Eixample” es veurà limitat a accés exclusiu dels residents. Els treballadors dels voltants de la ciutat de les ciències hauran d’identificar-se. Els mòbils veuran reduïda o eliminada la seua cobertura en una gran zona de “seguretat” de quilòmetres al voltant dels actes programats. Esgarrifa pensar en la gran pressió humana en un lloc sense cap idoneïtat per a suportar una presència tan enorme de persones i d’equipaments.

A més es posaran en perill tots els espais ajardinats i verds. Ja s’estan talant arbres que molesten i, el que és molt més greu, s’ha posat en marxa d’una neteja ètnica i social de qui puga semblar sospitós o sospitosa o simplement diferent. En definitiva, allò més paregut a un estat d’excepció.

Pensem que aquesta visita papal és anacrònica, hipòcrita, fora de context i intervencionista. L’església catòlica, els polítics de Madrid i de València haurien de respectar la “presumpta” laïcitat de l’actual Estat Espanyol i més concretament de la majoria de la ciutadania del País Valencià. Una gran part del poble valencià ha demostrat a bastament el seu caire progressista i un muntatge com aquest amaga la finalitat de difondre un conservadorisme ideològic i polític per a forçar canvis d’orientació en la legislació i l’increment i perpetuació dels privilegis de l’església catòlica. Aquests fets són més propis d’un estat confessional, que molts defensors del “nacionalcatolicismo”, incorporats en les files del PP, troben a faltar.

L’església catòlica local no s’ha destacat per la defensa de cap dels drets bàsics del poble ni tan sols el de la llegua pròpia del poble valencià, el català, que ha sigut menyspreada històricament dins i fora de la l’església catòlica. Ens sembla hipòcrita ideològicament que aquesta mateixa església pretenga defensar la vida i la dignitat humana quan ha sigut i és un pilar bàsic del neoliberalisme i de l’imperialisme més rancis i és a la fi responsable directa de la misèria, la fam, les pandèmies, les desigualtats entre nacions i l’espoli de països i pobles, que provoquen fluxos migratoris que per altra banda són reprimits pels mateixos que els provoquen.

Aquesta mateixa església, amb una trajectòria històrica inquisitorial, contrària a l’emancipació de la dona, al progrés i a la llibertat per a gaudir del nostre cos, homòfoba i patriarcal, s’atreveix a criticar públicament opcions sexuals que s’aparten de la seua doctrina. Aquesta església, que no condemna fermament quan es fan públics casos d’uns fets detestables com la pràctica de la pedofília per part dels seus membres, per altra banda sí que s’atreveix a censurar la utilització del preservatiu, la qual cosa afavoreix als països pobres on encara perviu la seva influència ideològica la generalització de la SIDA, amb les consegüents pèrdues de vides.

Davant d’una església conservadora, alienadora, intervencionista políticament i de les consciències individuals i davant de les polítiques conservadores del PP, apostem per alternatives com l’autodeterminació individual i col•lectiva, la llibertat de consciència i per polítiques de caire aconfessionals, per uns poders democràtics i laics, per la desaparició dels privilegis de qualsevol confessió religiosa i per la pràctica i formació religiosa en el àmbit exclusivament privat.

Al cap i a la fi, apostem pel benestar i per la felicitat de tots els éssers humans.

València a 15 de juny de 2006