EUiA: un congrés qu ecertifica l'aposta socialdemòcrata

Albert Buigues

[Article publicat al diari Llibertat.cat 14-6-2012]

El front d'esquerres del PCC: La Syriza catalana

Al 6è congrés que va realitzar EUiA el primer cap de setmana de Juny a Sabadell es va certificar l'acta de defunció d'EUiA (i per tant de les suposades organitzacions marxistes que s'enquadren dins d'aquesta, i que ostenten la majoria; és a dir, PCC, PSUC-Viu i POR) com a organització transformadora (en un sentit progressiu segons la teoria del materialisme històric).

Fa temps que persones que en algun moment de la nostra vida militant hem passat per les fileres del PCC (o la CJC-Joventut Comunista) vam adonar-nos que la seva aposta pel Front d'esquerres no deixava de ser una aposta per una aliança interclassista amb partits actualment defensors dels interessos de les classes dominants en major o menor mesura (PSC, ERC, ICV) en la mesura que rebutgen tota perspectiva de transformació socialista de la societat catalana (per tant, els converteix obertament en partits conservadors, és a dir, que pretenen conservar l'actual mode de producció capitalista).

Per si això semblés que m'ho estic inventant jo, només cal que mirem una mica per sobre declaracions que van fer als mitjans de comunicació els dirigents del PCC Joan Josep Nuet (actual coordinador general d'EUiA) o Jordi Miralles (antic coordinador general). Quan Miralles diu 'no només hi ha una forma de fer política i de sortir de la crisi' evidentment fa referència a que hi han sortides diferents a la crisi dintre de les regles de joc del sistema capitalista, és a dir, l'eterna creença en una sortida keynesiana a la crisi del capitalisme. Nuet, en el seu parlament un cop acabat el procés congressual parla de mesures programàtiques com la dació en pagament (és a dir l'entrega de les claus per saldar el deute, però reconeixent la propietat privada dels bens inmobles), parla de reforma fiscal i de banca pública (però no parla enlloc d'expropiació de la banca sense indemnització). Crec, que podria donar molts més exemples, però no cal. L'exemple més clarificador de l'abandonament d'aquesta formació de tota perspectiva transformadora és la pertinença al PEE (Partit de l'Esquerra Europea) és a dir, acceptar el marc imperialista i capitalista de la UE i enriquir el seu engranatge. I és que pels dirigents del PCC està molt clar on s'han d'emmirallar; en el Front de Gauche francès o la Syriza grega, organitzacions que o be no tenen cap mena de dubte en que calen aliances amb els representants de la burgesia de la 2a internacional (PSF, PASOK) o directament es nodreixen en bona part d'ex-militants d'aquestes organitzacions.

El rebuig a tota ruptura democràtica amb l'estat imperialista espanyol

També ens va queda clar fa temps als qui passàrem per les files del PCC que la seva crida al dret a l'autodeterminació no deixaven de ser paraules buides i sense contingut. L'aposta programàtica d'EUiA és un concert econòmic "solidari", és a dir, canviar les coses per no canviar res, mantenir els Països Catalans (tot i que ells del País Valencià i les Illes no en volen saber res) sota dominació política espanyola i francesa, és a dir, la defensa de l'imperialisme espanyol i francés. Parlen obertament d'agermanament amb una Espanya que només s'ha construït com a projecte d'anihilació de les realitats nacionals oprimides per l'estat (Castella, Andalusia, Asturies...,etc).

Davant de tot això, només hi ha una alternativa clara per avançar cap a la ruptura amb els estats ocupants i amb el sistema de dominació i explotació capitalista: enfortir la CUP com l'única alternativa possible per avançar cap a la independència i per tant, cap al socialisme als Països Catalans.

 

 

.