Declarem València ciutat antitaurina

Col·lectiu d’Unitat Popular (Maika Barceiro, Salvador Blanco, Encarna Canet, Antoni Infante, Jesus March, Antonio V. Martin, Antoni Terrones i Oscar Tortosa)

[Publicat al diari Levante-EMV, el 3-4-08]

Dissabte 15 de març, unes 200 persones ens vam concentrar a la porta de la plaça de bous de València per a protestar contra la tortura i assassinat d'animals com a diversió i negoci d'uns pocs. Considerem que la tauromàquia és un acte cruel i vergonyós, propi de temps passats i generador de l'espanyolisme més ranci i coent. Un acte en el qual es fa patir uns animals innecessàriament fins a la seua mort, per omplir les butxaques dels empresaris que s'hi dediquen i promoure els més baixos instints d'uns pocs aficionats i aficionades de nivell cultural indeterminat.

No sabem ni qui torejava, però sí van poder constatar que entre la gent que entrava a la plaça hi havia homes i dones que eren capaços d'insultar-nos sense cap pudor en vore les nostres pancartes. Es convertien en màquines d'agressió verbal i utilitzaven els qualificatius més denigrants contra nosaltres en nom d'Espanya i de Franco pel simple fet que estàvem utilitzant el dret democràtic de manifestar la nostra opinió. Algunes d'aquestes persones anaven amb xiquets i xiquetes de curta edat i sense dret a decidir si volien vore un espectacle de sang o no.

D'aquesta manera els pares i mares responsables ensenyen als fills a divertir-se amb el patiment i la mort d'un ésser viu i els fan vore que la vida d'alguns no té cap valor segons els seus criteris. Segurament aquestos pares després s'escarotaran si el xiquet surt un poc hiperactiu o si mostra comportaments violents al col·legi, i en donaran la culpa als professors, evidentment!

Entre aquests xiquets es trobava també un representant dels Borbons, Felipe Juan Froilán, de 10 anys i son pare, Jaime de Marichalar, segurament per deixar palès que la coentor, la sang i l'Espanya profunda van lligades també a la monarquia espanyola.

Més indignant és encara que a la porta de la plaça de bous una carpa de la Diputació de València (també anomenada La Dipu en gilipollés) anuncia: «Los toros son una manifestación de nuestra cultura». No sabem a quina cultura es refereixen ni per què utilitzen un idioma que no és el nostre per a fer-nos partícips de la carnisseria que es produeix a les places de bous. L'anomenada festa nacional espanyola no és més que un martiri i una vergonya que financem això sí, entre tots i totes, fins i tot les que hi estem en contra. Uns diners que es podrien dedicar a actes culturals i divulgació educativa sobre la necessitat de respectar el medi que ens envolta, que no es nostre en exclusiva sinó que compartim amb altres éssers vius.

Per què els governs locals i autonòmics s'encaboten que fem nostre un acte de crueltat que només ens produeix indignació? És molt poca la gent que realment és aficionada a les corregudes de bous, però hi ha molts interessos econòmics per banda de ramaders, representants d'espectacles, ajuntaments que tenen places de bous... Hi ha tanta set de sang que fins i tot alguns ajuntaments arriben a pagar 3.000 euros per llogar Ratón, un bou que s'ha fet famós per matar tres persones i haver-ne ferit greument unes altres 30. No importa quants en moren, sinó l'espectacle i l'alienació de la gent, que mentrestant no pensa en coses més importants i que ens afecten cada dia.

Per què els governs locals i autonòmics tenen tant d'interès a fer-nos engolir un acte de crueltat que no és del nostre poble, intentant espanyolitzar la nostra castigada cultura?

Els empresaris de la tauromàquia reben tots els anys xifres milionàries en subvencions que paguem dels nostres impostos i que es detrauen de la sanitat, l'educació o els serveis socials. Les enquestes ens indiquen que el 80% dels ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol no són aficionats al toreig, que no els importa gens ni mica i que un 30% ens declarem totalment en contra. Enquestes realitzades a Catalunya indiquen que estan en contra d'aquesta tortura més del 70% de la població. Per tant, on hi ha l'afició, l'art i la cultura?

Cap acte de crueltat s'hauria de considerar espectacle i menys encara donar-li publicitat als mitjans de comunicació ni retransmetre'l per televisió. Fa vergonya la quantitat d'hores que Canal 9 (pública i valenciana?) dedica a televisar corregudes de bous, també amb els nostres diners.

Per tot açò caldria que les persones i organitzacions de tot tipus sensibles amb aquesta lluita férem un intent d'aproximació per començar una campanya cívica perquè València i els altres pobles de la nostra terra siguen declarats ciutats antitaurines, tal i com ho ha fet l'Ajuntament de Barcelona. Caldrà recordar als polítics de torn que el Partit Antitauri contra el Maltractament Animal (Pacma) ha obtingut en aquestes eleccions tan polaritzades 7.061 vots per al Senat a València i província (124.929 vots a l´Estat espanyol) i 2.257 vots per al Congrés (41.202 vots a l´Estat espanyol). Aquestes inquietuds de la ciutadania no són recollides pels grans partits polítics per manca de voluntat.

Al mateix temps podríem començar una campanya doposició fiscal per a poder presentar queixes davant l'agència tributaria perquè els nostres impostos no s'utilitzen per a subvencionar activitats tan vergonyoses i inhumanes com són les corregudes de bous.