Les consultes del 13 de desembre han situat la independència al centre del debat polític i han obligat a parlar-ne fins i tot els qui hi són contraris. Algunes opinions han volgut negar tot valor a la mobilització i no es poden incloure pròpiament en un debat democràtic. Els termes del debat democràtic han estat significatius. El corrent polític més generalitzat ha estat el demòcratic-participatiu, de respecte a la voluntat popular. El gruix dels organitzadors i dels participants a les consultes han situat l'avanç cap a la independència en un fonament polític molt sòlid que s'ha traduït en la creació, en els municipis principals, d'organismes amplis i representatius de suport a les consultes (les pròpies i les d'arreu del país). No tots els comportaments han partit, però, del mateix grau de confiança en l'organització popular. En un nombre important de municipis d'Osona i a Vilafranca, per exemple, l'experiència de consulta popular ha estat dissenyada de manera que no en quedés cap mena d'organització nova. Aquests comportaments, que reflecteixen un cert elitisme, responen a un comportament polític més aviat sectari que sembla concebre les consultes com un simple instrument de propaganda amb finalitats generalment electorals. Tanmateix les posicions més insidioses han estat les d'aquells qui, tot reconeixent la importància de la mobilització, han fet valoracions en què s'ha intentat neutralitzar l'abast de la consciència independentista al si del poble català, comparant aquestes consultes amb diferents referèndums oficials, arribant fins i tot a argumentar que les persones que no havien votat el 13 de desembre en els municipis afectats, s'havien de comptabilitzar globalment com a pertanyents a opcions contràries a la independència. |
