El dia 15 de febrer el Moviment de Defensa de la Terra va organitzar una xerrada col·loqui als locals de la televisió cooperativa Pluràlia TV (València), la qual va comptar amb una nombrosa concurrència, hi participaven com a ponents Iñaki Gil de San Vicente i Toni Infante i el lema de la xerrada era: L’Esquerra independentista davant la Constitució europea. (Pel dret a l’autodeterminació, No a la constitució europea).

Toni Infante va començar l’exposició constatant que a l’àmbit del catalanisme polític i de bona part de l’esquerra social s’havia passat de la perplexitat ingènua (per la idealització d’Europa durant la dictadura) a una consciència política que ens cal consolidar, afegint que aquesta constitució europea és una reestructuració de l’espai capitalista europeu amb l’objectiu d’aturar les reivindicacions socials, jerarquitzar les diferents burgesies regionals (o estatals) i establir sistemes d’inclusió/exclusió a Europa i als cercles de poder.

Tot seguit va explicar les línies característiques del nou model que es poden resumir en els següents punts:

Després d’aquesta exposició, va continuar reprenent el plantejament expressat per l’MDT en la línia del NO a la Constitució en el camí de la ruptura democràtica nacional i popular tot insistint en la necessitat d’unió de totes les forces socials i polítiques alhora que proposava algunes línies d’actuació de caire estratègic com la consolidació de les CUP i la constitució d’assemblees comarcals, la impulsió d’una Assemblea de representants electes dels Països Catalans però també d’un Fòrum Social dels Països Catalans a fi d’enfortir la lluita ideològica i rebutjar les propostes d’algunes forces d’esquerra que pretenen justificar-se parlant d’una economia social de mercat.

Per finalitzar, Toni Infante va emplaçar el conjunt de l’Esquerra Independentista a superar localismes i aparèixer unida en dates assenyalades, des del 8 de març fins a l’aplec de Quatretonda, passant pel 23 i 25 d’abril i el 1r.de maig, com un acte de responsabilitat i de maduresa política envers el nostre Poble.

Plegats ací, Iñaki Gil de San Vicente començava el seu discurs emplaçant-nos a eixamplar el marc de lluita nacional cap a la realitat d’un Estat on Madrid és la capital fiscal però encara més enllà, cap a una Europa amb un Banc Central omnipotent, substitut de déu, i una pròxima Llei de Partits Europea copiada dels EUA, on només poden sobreviure les forces polítiques d’abast estatal (i no totes) amb bipartidisme inclòs.

Si els Estats s’uneixen, deia, els Pobles també ens hem d’unir perquè l’Estat no s’ha fet per nosaltres sinó contra nosaltres i en aquest sentit ens va parlar de l’experiència de Sokoa, impulsada des d’Euskal Herria i que va acomptar amb una nombrosa participació internacional. També ens va parlar de noves formes d’explotació i de noves formes de resistència, de nous subjectes de la lluita de classes, de la precarització i de com es lluita des de la precarietat, dels Comités de Base (COBAS) i altres experiències sindicals, com a substituts d’uns sindicats que són un apèndix de l’Estat i que ja no defensen els nostres interessos.

Finalment, va fer una defensa decidida del sector públic (tan desacreditat per la nova Constitució), i la lluita contra la mercantilització, que embruteix l’ésser humà, tot denunciant el fetitxisme propi de la societat capitalista que ens ha convertit a tots i totes en coses, amb atributs de coses (amb preu i tot), mentre que els diners cobren vida amb atributs d’ésser viu i amb més drets que els éssers humans.