Finalment, el govern de la Generalitat valenciana se n’ha sortit amb la seva i TV3 ja no es pot veure al País Valencià. El govern del corrupte Camps culmina una història de més de vint anys en què no només el PP sinó també el PSOE han posat traves constants per impedir que TV3 es pogués sintonitzar amb normalitat al sud de la nació. Convé recordar que va ser l’exsegrestador Jose Barrionuevo el que va iniciar aquesta persecució. Els qui s’omplen dia rere dia la boca amb expressions com “llibertat d’expressió” o “lliure mercat” són els perpetradors d’aquest acte de censura que no amaga el seu rerefons polític i ideològic. Els mateixos que condemnen al foc etern un govern democràtic (el veneçolà) que decideix no renovar la llicència d’una emissora colpista són els que ara ordenen tancar els repetidors d’una cadena pública. Al marge de conjuntures electorals que poden explicar només parcialment la decisió, cal ser conscients que l’objectiu comú de totes les accions per silenciar TV3 al sud s'han emprès per impedir que aquesta emissora pugui esdevenir el motor de la vertebració d’un espai comunicatiu català. Cal dir, però, que des de la seva creació, l’emissora no ha assumit de debò aquest repte en la seva pràctica quotidiana, com ho demostra la precarietat de la seva delegació al País Valencià. Per tant, tot plegat no només deixa en evidència el govern de l'insigne corrupte Franciscio Camps, sinó els diferents governs de la Generalitat d’amunt, que no han considerat estratègica la necessitat de construir aquest espai comunicatiu. Com que a diferència de l’independentisme retòric, ben representant als governs tripartits, l’independentisme conseqüent aspira a vertebrar una nació de Salses a Gaurdamar i de Fraga a Maó, la construcció d’un espai comunicatiu nacional és i ha de ser un dels eixos fonamentals del seu programa polític.
|
