Forjant xarxes contra la violència de gènere

[Publicat al diari Levante]

Sempre que parlem de violència de gènere anem a parar al sistema patriarcal com a productor de la primera. Però si a més indaguem un poc en la gènesi d'aquest sistema patriarcal arribem inexcusablement a l´existència d´un model social, econòmic, ideològic i polític que és el que el manté i perpetua: el sistema capitalista i imperialista actual; sistema que sosté el seu poder mitjançant l´opressió, l´explotació i la dominació d´unes persones sobre unes altres, d´uns pobles sobre uns altres, d´unes religions sobre unes altres i, com no, d´un gènere sobre un altre.

Aquest sistema capitalista és el que consenteix i perpetua:

Però existeix actualment altre tema important que fa del sistema social, econòmic i polític actual la principal trava per a la superació de l'asimetria entre gèneres. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social: educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies? Aquestes retallades i eliminació de recursos, amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de recursos públics i gratuïts per a la cura d´ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions etc.

Consegüentment, si la dona torna a la llar per a ocupar-se de les tasques que caldria que realitze l'administració pública, torna a dependre econòmicament de la seva parella i a estar de nou sotmesa.

Però no han bastat les retallades de pressupost i l'eliminació de recursos i professionals en l'atenció social, molt més perniciós està sent les privatitzacions dels recursos socials: educació, sanitat, serveis socials passen a mans d'empreses privades. Aquestes empreses es beneficien del treball de les/els professionals gestionant un servei pagat per tota la ciutadania però sense reinvertir els beneficis de nou en el servei. És a dir, detrauen d´un servei públic un benefici que no reinverteixen en millorar la qualitat de l'atenció al ciutadà/a, espoliant, per tant, el servei.

Això ve ocorrent també en l'àrea de l'atenció i tractament a dones víctimes de violència domèstica, on alguns recursos que estan funcionant, passen a les mans d'empreses privades que poden provenir perfectament de l'àmbit de la construcció o la informàtica.

L'Administració, tan sensible a les necessitats humanes, els abona una quantitat mitjançant subcontrata i l´empresa gestiona el servei, el qual funciona únicament gràcies al bon fer professional de les/els treballadores/és.

Aquesta mercantillització de les necessitats i els problemes humans provoca que d´una banda les professionals es vegin impossibilitades per a realitzar el seu treball correctament, i es troben limitades per posar remei a les necessitats de la població (limitacions que, d´altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica mercantillista).

Per tant, al parlar de mesures per a combatre la violència de gènere i els femicidis, cal engegar mesures que, des de la perspectiva del model ecològic, abastin totes les àrees del problema: prevenció primària, secundària i terciària, modificacions jurídiques, mesures punitives, sistemes d´alarma, tractament per a agressors, suports per a les víctimes?i sobre tot cal l´autoorganització de les dones i els homes forjant xarxes contra la violència de gènere

Però sobretot són necessaris:

Si entenem que en la base de la vigència del sistema patriarcal i de l'asimetria de poder es troba el sistema social i econòmic capitalista, podem vore clar que per a lluitar contra els femicidis a més d'atacar al sistema patriarcal des de les seves arrels, res millor que evitar tot besllum de mercantillització en el tractament, prevenció i rehabilitació de les víctimes de la violència de gènere. No es pot atallar un problema buscant com solució el mateix element que l'origina.