Ponencia

Després del 10 de juliol i davant la conjuntura electoral

Després de la mobilització popular del 10 de juliol i de la recent aparició de la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència, l’MDT considera que cal partir d’una anàlisi de la conjuntura actual amb una certa perspectiva que ens permeti d’entendre’n els diferents elements, entre els quals cal destacar els encerts i els errors dels diferents sectors, incloent-hi l’Esquerra Independentista, en aquest procés:

La primera constatació, assumida avui ja d’una manera general, és l’evidència que l’autonomisme és mort i que en els darrers cinc anys s’ha produït un augment de la consciència independentista al Principat.
Ara bé, contràriament al que pensen els impulsors de Solidaritat Catalana no ens trobem en el pas previ a la ruptura amb l’Estat espanyol, situació en què es podria plantejar amb perspectives d’èxit una plataforma electoral unitària de les forces independentistes. En qualsevol cas, sempre caldria vetllar perquè es poguessin garantir els interessos populars en una proposta unitària d’aquesta mena.
Així, doncs, els impulsors de Solidaritat Catalana saben que el màxim a què poden aspirar és a agrupar determinats sectors, fonamentalment dretans, de l’independentisme i a assolir un(e)s quant(e)s diputats/des, que sense cap programa polític elaborat al darrere difícilment podran dur a terme una actuació coherent, cosa que els generarà contradiccions segurament irresolubles.
Aquests fets objectius revelen la feblesa d’una estratègia que es juga tota la partida en un únic front, l’electoral, tot i saber que no la pot guanyar. L’anomenada declaració unilateral de la independència del Parlament regional tindria lloc al final d’un procés de ruptura no pas al començament. Per arribar-hi cal una acumulació de forces, un moviment popular per la independència sòlid, avui encara feble i poc estructurat, i estructures paraestatals consolidades.
Per això, seria un greu error estratègic canalitzar l’incipient moviment popular que han generat les consultes cap a una plataforma electoral de perfil i resultats limitats i incerts. Per contra, l’MDT defensa des de fa temps la necessitat de bastir un moviment popular per la independència assembleari i territorialitzat i considerem que el moviment de les consultes n’ha de ser l’embrió fonamental.
El perfil marcadament neoliberal de Laporta i López Tena dificulta l’arrelament de l’independentisme en una part important de les classes populars. L’independentisme només assolirà una majoria des d'un programa amb contingut social avançat que faci que amplis sectors de les classes populars s'hi sumin, independentment del seu origen.
D’altra banda, a ningú no se li escapa que la majoria dels promotors de Solidaritat Catalana conceben un projecte independentista com a circumscrit al Principat. Som conscients que als Països Catalans existeixen diferents nivells de consciència nacional, cosa que pot comportar diferents ritmes en l’assoliment de la independència. Ara bé, ens sembla un error estratègic greu excloure del projecte polític i organitzatiu una gran part del territori nacional.

Feta aquesta descripció general, no ens podem estar de constatar que, en tota aquesta conjuntura, l’Esquerra Independentista es troba en fora de joc, sobretot després de l’error de no concórrer amb veu pròpia a les eleccions del la propera tardor, de tal manera que ha estat deixada en la situació de passar de ser part del context i d’influir-hi, a esdevenir simples espectadors passius, pendents d’altres agents.

Per això, si volem que l’espai d’Unitat Popular pugui esdevenir un actor polític i influir i decidir en la conjuntura que s’està desplegant, cal treballar per a reforçar tots els referents de la Unitat Popular, començant per la CUP com a referent polític de masses de l’Esquerra Independentista.

O bé l'Esquerra Independentista, amb la CUP al capdavant, és capaç d'organitzar tot el potencial rupturista en creixement des de posicions favorables a les classes populars, o bé veurem instrumentalitzar tot aquest moviment a través de maniobres que no portaran enlloc.

Països Catalans, 23 de juliol de 2010