Cal organitzar la voluntat popular d’avançar cap a la independència

La manifestació de dissabte no va ser només una mobilització històrica i puntual, relacionada amb uns fets conjunturals, sinó una mostra de l’avenç de la consciència independentista.

Aquesta demostració política de la voluntat popular és sobretot un esclat de l’independentisme, d'un moviment polític que s’ha anat desenvolupant de manera creixent d’ençà de les grans manifestacions populars en defensa del dret de decidir de la nació catalana, el 18 de febrer de 2006 i l’1 de desembre de 2008, que van superar per primer cop a nivell massiu la dinàmica parlamentària espanyola i que s’han continuat després amb les consultes del darrer any.

Aquesta manifestació de força de la nació catalana enfront de l’Estat espanyol no es pot reduir a un simple emplaçament als polítics parlamentaris, sinó que és l’expressió d’una voluntat massiva d’una part majoritària del poble català que manifesta que vol avançar de manera decidida cap a la Independència.

Ara bé, per arribar a l’estació final cal organitzar la força d’aquesta manifestació i de les consultes en un moviment de base unitari i territorialitzat. Cal, doncs, organitzar l’espai de la Ruptura Democràtica per la Independència

L’Esquerra Independentista pot jugar un paper fonamental en l’estructuració d’aquest moviment de base si situa aquesta tasca entre les seves prioritats. Però per jugar-hi aquest paper cal actuar, ineludiblement, amb una estratègia comuna, abandonar el sopalletrisme i assumir sense dilacions i amb totes les conseqüències que la CUP és el referent de masses de l‘Esquerra Independentista i la mateixa Unitat Popular.

Moviment de Defensa de la Terra
Països Catalans, 11 de juliol de 2010